VIDEOCLOOP Menu
Loop

Teen Spirits

Nelson Bourrec Carter

Galerie Alain Gutharc, Paris

Still
Títol
Teen Spirits
Galeria
Galerie Alain Gutharc, Paris
Any
2025
Fomart tècnic
17 min 40 s
Contact

contact@alaingutharc.com

  • Courtesy Nelson Bourrec Carter & Galerie Alain Gutharc

En un institut abandonat, un grup d’adolescents es reuneix per a un misteriós ritual coral —una invocació de veus que canalitza els seus desitjos, pors i esperances de transformació, juntament amb les pel·lícules que els han marcat.

Nelson Bourrec Carter torna al seu antic institut, on va començar a cantar en un cor, per escenificar aquesta exploració. El film s’estructura en un pròleg i quatre actes, inspirant-se en els tòpics narratius del cinema coming-of-age. La composició, inspirada en la música extradiegètica de més de quaranta pel·lícules juvenils, reutilitza motius d’aquestes bandes sonores, reinterpretats i reorquestrats per a una actuació coral clàssica. Així es dona vida a l’espectre emocional d’aquestes històries, permetent als cantants i al públic experimentar-lo, amb l’esperança d’assolir un possible final feliç.

Aquest projecte ha estat seleccionat pel comitè de mecenatge de la Fondation des Artistes, que li ha donat suport. Amb el suport del Centre Nacional de Cinematografia i de la Imatge Animada (CNC). Amb el suport del Centre Cultural Jean Cocteau (Ville des Lilas).

Stills

Still
Still

Nelson Bourrec Carter

www.nelsonbcarter.com

1988, París

Nelson Bourrec Carter

Nelson Bourrec Carter és un artista franco-estatunidenc, la pràctica artística del qual combina cine, fotografia i instal·lacions. Criat entre París i Nova York, qüestiona la seva herència afroamericana i expressa com aprendre sobre una cultura que és íntima i estrangera a la vegada implica fantasia, així com una pertinença i apropiació negociades. Li interessen els objectes de la cultura popular, com les sèries de televisió i la historia del cine, especialment pel que fa a les representacions de minories i paisatges, ja siguin urbans, periurbans o rurals. Demostra que aquests motius visuals estan més interconnectats del que sembla i que articulen qüestions de gènere, raça i classe, al mateix temps que planteja la qüestió de quins cossos, ja siguin encarnats o inscrits de manera fantasmal dins de l’arquitectura, ocupen els espais de representació en l’economia cultural estatunidenca.