Os humores artificiais va ser rodat a São Paulo i a la regió brasilera de Mato Grosso, concretament al municipi de Canarana i als poblats indígenes de Yawalapiti i Kamayura, situats dins del Parc Indígena Xingu. La pel·lícula explica el viatge d’una nena indígena que s’enamora d’un robot que posteriorment es convertirà en un famós humorista de la indústria cultural brasilera. El film il·lustra el concepte d’humor dels diferents grups indígenes i el confronta amb el progrés i la intel·ligència artificial.

Les obres de Gabriel Abrantes alteren les narratives tradicionals, toquen l’absurd, el folklore, l’humor i la política i creen, així, lectures improbables. En elles, l’estètica cinematogràfica de Hollywood es barreja amb tècniques documentals, i les tendències d’avantguarda, amb tecnologia passada de moda. Sovint divertit, desconcertant i provocatiu, Abrantes tracta temes delicats i en fa lectures ambigües que manipulen i perverteixen les expectatives tradicionals de l’espectador.

En les seves pel·lícules i vídeos, l’autor explora el llenguatge cinematogràfic des de diverses vessants: escriu, dirigeix, produeix i, ocasionalment, actua. Les seves pel·lícules aborden temes històrics, socials i polítics ­­que l’autor ha investigat amb profunditat, com ara el postcolonialisme, el gènere o la identitat. L’obra d’Abrantes coqueteja amb l’absurd, el folklore, l’humor i la política. Basant-se en l’apropiació dels gèneres de Hollywood ―com el melodrama, les comèdies romàntiques, les pel·lícules de guerra, l’aventura, etc.― l’autor es perd sovint en un arxiu ple d’ansietats contemporànies, referències simbòliques i cultura pop. Abrantes desafia, en definitiva, la forma en què les narratives visuals han aconseguit formar una visió històrica comuna i pretén esborrar les fronteres d’aquest repertori conceptual.