The Feeling Sonnets (Transitional Object), l’última obra cinematogràfica de Metahaven, utilitza motius i patrons assagístics, ficticis i lògics, incloent-hi palíndroms, paraules i frases que es llegeixen igual cap endavant que cap enrere, per materialitzar la seva interpretació imaginativa d’una col·lecció de poesia de 2022 d’Eugene Ostashevsky. La pel·lícula es basa en treballs d’imatge en moviment anteriors de Metahaven, com Hometown (2018) i Chaos Theory (2021), investigant l’alegria, l’absurd, les afirmacions de veritat i la infància. The Feeling Sonnets (Transitional Object) segueix la protagonista One escoltant els versos d’Ostashevsky. Paraules, frases, expressions i convencions poètiques es desplacen i es desfamiliartzen en diversos contextos històrics. One, per la seva banda, parla amb Companion, una ajudant peculiar propensa a cometre errors, i té a Red, un peluix de panda vermell, un objecte transicional, “afectuosament abraçat així com emocionadament estimat i mutilat” [Sianne Ngai, Our Aesthetic Categories: Zany, Cute, Interesting, 2012]. En fer-ho, en aquesta obra cinematogràfica, el sentiment es materialitza mentre s’enfronta a un nou llenguatge per descriure’l.