Quan el coet s’enlaira, el seu cos cau. Durant segles, els humans han construït mons i ciutats sobre les ruïnes dels anteriors. Ara, estem entrant en una era en què la civilització està construint un món en el punt més alt des de la superfície del planeta: l’òrbita baixa de la Terra. En aquesta pel·lícula, postulem una història futura sobre l’abandonament i la recuperació de restes de coets, a través d’una “caça” d’escombraries de coets abandonats en zones remotes. La protagonista emprèn un viatge a través de valls i pobles, i s’endinsa al desert del sud-oest de la Xina, a la recerca de les restes de coets caiguts des de la dècada de 1990. Potser en trobarà un, o potser mai no ho farà. En aquesta història, la pedra blanca és el cos caigut d’un coet. En canviar la nostra mirada del cel a la terra, reexaminem la vida útil de les tecnologies, marcant la mort terrestre d’un objecte extraterrestre.