The Bureaucracy of Angels mostra la destrucció de 100 vaixells de refugiats durant l’hivern de 2016 a Sicília. Quan els migrants, procedents del nord d’Àfrica, van ser enviats a casa o absorbits pels diferents sistemes d’asil, els vaixells no van ser mai més retornats als propietaris i van quedar encallats a l’entrada del port de Pozallo. Els artistes, aleshores, van decidir filmar les missions de rescat del MOAS―una fundació per a l’ajuda dels migrants amb seu a Líbia― i la destrucció dels vaixells en un cementiri marítim del port italià.
La pel·lícula és narrada per les mandíbules hidràuliques de l’excavadora que destrueix els vaixells (reduïts a una pila de fusta i metall en quaranta dies). En les imatges, l’excavadora es veu als passadissos de les drassanes, enmig del mar i durant una de les operacions de rescat a les costes de Líbia. Al llarg del film actua com si fos un «narrador cantant» ―un cantastorista italià― i entona la balada siciliana Terra ca nun senti. La cançó parla de la por i el dolor sentides pels migrants del sud d’Europa en els darrers 150 anys. La música original és d’Alberto Piazza i l’interpreta Rosa Balistreri. Paral·lelament sona una de les noves composicions de John Woolrich, interpretada per la London Sinfonietta.
Adam Broomberg i Oliver Chanarin viuen i treballen entre Londres i Berlín. Són professors de fotografia a la Hochschule für Bildende Künste (HFBK) d’Hamburg i al Màster de Fotografia i Societat de la Royal Academy of Art (KABK) de l’Haia, un programa que van dissenyar conjuntament. Han realitzat nombroses exposicions individuals, la més recent al Centre Pompidou (2018) i al Hasselblad Center (2017).
