The Goma

Boothworks és un documental fictici en el qual una veu en off, parlant des d’un futur desconegut, descriu una forma d’art que es va consolidar al voltant de la dècada de 2010. Aquesta nova forma d’art, portada a terme pels galeristes de l’època , feia ús de l’estand de galeria com a mitjà artístic i de la fira d’art com a espai d’exposició. L’art d’estand, tal com l’anomena el narrador, era nòmada, portàtil, «antigalerista», efímer, performatiu, in situ i oposat a la mercantilització … No obstant això, el narrador qüestiona aquesta forma d’art provocadora, plantejant la seva relació amb el capitalisme, el seu impacte social, el canvi d’enfocament des de l’objecte de l’art al seu context, els fins institucionals i curatorials que van promoure aquestes pràctiques i com la figura del crític artístic es va tornar redundant sota aquestes noves circumstàncies.