El tema de la 23a edició del Loop Festival, Miratges Mirages, uneix els seus múltiples projectes per destacar com les imatges en moviment creen visions i trobades especials. Un miratge sovint és descrit com quelcom negatiu: una il·lusió, una perspectiva perillosa, una força d’atracció poderosa. Tot i així, un miratge és també un fenomen artístic: pel·lícules i llibres, tant per a infants com per a adults, el representen sovint com una cosa màgica que apareix en moments de necessitat. La 23a edició del Loop Festival pensa el miratge com a imatges d’allò desitjat, que apareixen per a nosaltres, encara que sigui fugaçment, per aportar alegria, energia, confiança i entusiasme.

Els miratges es poden veure però no tocar; irradien i vibren, però però no tenen materialitat; poden ser individuals i col·lectius. Exactament com les obres d’imatge en moviment que es presenten durant el festival. Miratges Mirages celebra la capacitat de la ment humana de desitjar, crear i projectar imatges. Explorant la relació entre cinema, imaginació i percepció, entre cossos, paisatges i art, Miratges Mirages portarà a Barcelona una selecció comissariada de pel·lícules, vídeos i instal·lacions, presentades en col·laboració amb les institucions artístiques i culturals de la ciutat. Atractives, fascinants, diverses i accessibles, les obres presentades testifiquen la capacitat única del cinema d’artistes de representar i dialogar amb el nostre temps, en tota la seva complexitat i fascinació. Aquestes obres abordaran temes com la tecnologia, l’ecologia i la identitat.

Un miratge és una visió d’esperança i regeneració quan més es necessita. És una projecció, mig il·lusió i mig realitat, una imatge desitjada i atractiva, un oasi. Un miratge és una aparició, una al·lucinació, una quimera, una fantasmagoria: una figura de la ment inscrita a la retina i projectada sobre un paisatge. Originat a principis del segle XIX, quan la relació triangular entre el descobriment de l’inconscient, la trobada amb el món exòtic i l’experimentació amb sistemes de reproducció mecànica de la realitat eren al seu punt àlgid, el miratge va arribar a definir un horitzó de possibilitats transmès per una manifestació òptica.

Els miratges provenen de mirare en llatí, que significa ‘mirar’, i que va evolucionar cap a mirar-se, mirar-se un mateix, reflectir-se. Situat entre la imatge d’un mateix i la projecció del jo en el món, entre la imatge que existeix i la que és creada per la imaginació, el miratge és una entitat cinematogràfica per excel·lència.

Els artistes han utilitzat el cinema i el vídeo per crear visions que abans no existien i imatges fugaços que, com un miratge, apareixen i desapareixen davant dels nostres ulls. Com a tal, el Loop Festival conjurarà una sèrie de miratges a la ciutat, generant trobades fascinants i màgiques amb creacions contemporànies d’imatges en moviment i activant experiències que evolucionen a través d’elles: exposicions, xerrades, converses i actuacions en viu que proposen què és i què pot ser un miratge. Amb aquestes iniciatives, el Loop Festival, 23a edició, donarà forma i redefinirà, un cop més, què és i què fa el cinema d’artistes en el nostre present-futur, contribuint a situar Barcelona al centre de la producció artística, cultural, tecnològica i intel·lectual. (Filipa Ramos, Directora Artística Loop Festival)

D’entre les moltes propostes del programa d’exposicions, performances en directe, xerrades i activitats del Loop Festival: l’exposició To the Wind a Casa Elizalde, una reflexió sobre els vincles entre traducció i censura de l’artista Mar Reykjavik; la projecció de la pel·lícula de Billy Roisz Garden of Electric Delights, comissariada per Júlia Polo a Casa Seat, sobre els temes de les interferències i la materialitat al cinema; On Lines, la primera col·laboració audiovisual en directe entre la música experimental iraquiana Dania Shihab i el cineasta xilè Carlos Vásquez Méndez, que exploraran el concepte de línia com a frontera i llindar al CCCB, en col·laboració amb el Festival L’Alternativa; Trùng mù – Endless, sightless, una projecció i conversa amb l’artista Phuong Linh Nguyen al MACBA, en col·laboració amb la Fundació Han Nefkens; la presentació del film guanyador del premi Video Creation de Julia Montilla, Strawberry Fields, a La Fabra; una exposició individual de l’artista Ana Vaz comissariada per einaidea al Museu de la Música, que mostrarà obres cabdals de la seva investigació sobre les trajectòries del colonialisme històric i contemporani i la coexiència de formes humanes i no humanes; una exposició de Joan Jonas al Museu Picasso, que traça un fil entre el llegat dels dos artistes, units pel seu compromís polític i la idea de l’art com a eina de resistència; la projecció de la pel·lícula d’Albert Serra al Museu Tàpies – fe sense obres morta és, que aprofundeix en un dels aspectes més emocionals i sorprenents de l’univers d’Antoni Tàpies; projeccions de les obres d’Elena del Rivero al Soho House; una exposició d’Elyla a la Fundació Enric Miralles; i una nit d’obertura amb Los Ingrávidos i un concert en directe de Joao Pais al Hivernacle.