Fent servir un principi similar al de les seves pel·lícules, Arnold proposa una revisió del gag en clau experimental. En aquest cas, però, el material audiovisual no ha estat extret de films de Hollywood en blanc i negre sinó de dibuixos animats. A partir de la seva manipulació, la innocència de les imatges se substitueix per una successió d’accions carregades d’histrionisme i violència. Els personatges apareixen fragmentats i mutilats, sempre immersos en un fons completament negre. Mans que es retorcen, llengües que es belluguen, boques que articulen sons sense sentit… Les ofensives escenes originals es transformen així en fantasmagories inquietants i esgarrifoses, plenes de frustració, agressivitat i que, en determinats moments, també semblen suggerir una desconcertant pulsió eròtica.

Martin Arnold i Peter Tscherkassky són dos dels principals representants del cinema experimental austríac. Tot i la diferència entre la seva manera de treballar i la seva metodologia d’apropiació de material fílmic aliè, tant Arnold com Tscherkassky semblen voler revelar tot un seguit de significacions ocultes a l’interior del continuum audiovisual; coses que, d’alguna manera, ja hi eren però que només poden ser extretes i mostrades mitjançant un procés d’alteració, agressió i estranyament de les narratives i les tècniques cinematogràfiques. Aquest estrat de significació ocult que sembla emergir del fons dels sons i les imatges originals és el que anomenem “inconscient audiovisual”.

Programa

Passage à l’acte, Martin Arnold, 1993

Alone. Life Wastes Andy Hardy, Martin Arnold, 1998

Outer Space, Peter Tscherkassky, 1999

Instructions for a Light & Sound Machine, Peter Tscherkassky, 2005

Projecció en DCP. Presentació dels cineastes i debat posterior amb el públic.

Es podria dir que si Arnold proposa una revisió del gag còmic en clau experimental, Peter Tscherkassky (Viena, 1958) fa l’equivalent amb les seqüències de suspens, horror i violència. A Outer Space (1999), per exemple, Tscherkassky manipula algunes escenes de la pel·lícula de terror L’Ens (1982) per intensificar l’atmosfera desassossegant d’aquesta història sobre un ens paranormal que abusa sexualment de la protagonista. La metodologia de Tscherkassky consisteix en una intervenció directa sobre la mecànica cinematogràfica. Aquí no són tant els sons i les imatges sinó els suports fílmics mateixos (la pel·lícula i la banda de so) els que es veuen sotmesos a una traumàtica alteració que modifica radicalment la seva continuïtat. A través d’aquesta subversió tècnica, nous sentits emergeixen de l’interior de les imatges i els sons originals.

En aquesta masterclass Tscherkassky i  Eve Heller (1961) posaran en relació les seves respectives creacions i la seva aproximació a la qüestió de l’inconscient audiovisual.

Martin Arnold (Viena, 1959) deconstrueix escenes de pel·lícules clàssiques de Hollywood en petits fragments que alenteix i repeteix de forma frenètica. El resultat és una seqüència de loops que alteren la continuïtat del material original i el desposeeixen del seu sentit narratiu. A través d’aquest radical procés d’estranyament i desnaturalització de la relació entre so i imatge, l’escena es transforma en un gag d’aires dadaistes on les accions dels personatges adquireixen nous i sorprenents significats. Així, l’escena de l’esmorzar familiar que Arnold deconstrueix a Passage à l’acte (1993) es converteix en un intercanvi violent de cops i monosíl·labs entre els protagonistes del film. D’una manera similar, a Alone. Life Wastes Andy Hardy (1998), la seqüència que mostra el petó d’un fill a la seva mare deixa de semblar tal cosa per transmetre un tipus d’afecte molt diferent a l’afecte matern-filial.