Casa Àsia i CIFRA organitzen un programa de videoart asiàtic per a Loop

Presenten:

Olga Shishko, professora visitant de la Universitat de Venècia, Ca’ Foscari i Cap del Departament d’Art de CIFRA; Anastasia Stravinsky, directora d’art de CIFRA; i Menene Gras Balaguer, directora del Departament de Cultura i Exposicions de Casa Àsia.

El programa Gentle Tremor: Nous horitzons del videoart a Àsia reuneix obres recents de vuit artistes asiàtics de Hong Kong, Japó, Xina, Mongòlia i Kazakhstan, centrades en el descobriment de nous horitzons per a la imatge en moviment. Amb aquest objectiu, exploren els límits del videoart i el seu potencial pel futur desenvolupament de la imatge en moviment, així com la creació de noves narratives i formes d’explicar històries. Tot i la individualitat i singularitat de cada obra projectada, no s’ha de perdre de vista la diferència cultural que les caracteritza ni les connexions possibles entre els diversos paisatges simbòlics que comprenen. En un món dividit i cada cop més polaritzat, la directora de CIFRA creu que l’art pot jugar un paper crucial tant en cultures afins com oposades, introduint canvis en les dinàmiques de poder que augmentin la consciència de l’espectador. El planeta que coneixem avui està en crisi i només pot canviar gràcies a la invenció tecnològica i científica i a la innovació constant en les arts visuals.

La primera obra que es projectarà és A Palm, a Fountain, an Umbrella (2024), de Sharon Cheuk Wun Lee, un poema en format vídeo que explora els canvis en la seva ciutat arran de les transformacions sociopolítiques, el bilingüisme i la seva influència en la identitat cultural dels ciutadans afectats. Ebony Dreams (2019), d’Eri Saito, és un experiment que explora com els nostres cossos es mouen inconscientment, com en casos de sonambulisme, percebuts pels altres com moviments inexplicables. L’intrigant i surrealista vídeo Ringo (2020) d’Amie Barouh evoca records de la infància i el nostre nen interior en el context actual. El vídeo sarcàstic Lerne Deutsch in Meiner Küche (2020), de Popo Fan, submergeix els espectadors en una classe de cuina i llengua alemanya amb un gir absurd. Axl presenta el seu últim treball Joseph’s Midnight Party (2024) per primera vegada. A The Story of Nanka Gulu and Iron Hawk (2021), de Chen Zhou, el públic es troba amb la saviesa ancestral d’un dron intel·ligent que ha escapat. Mother Water Gulbib Balkhash (2024), d’Almagul Menlibayeva, distorsiona la nostra comprensió de la geografia per descobrir-nos nous mons. El programa conclou amb Curse of Staged Atavism (2024), de Shuree Sarantuya, una obra guardonada amb el premi CIFRA a l’Art Night Venezia aquest estiu.

Programa de projecció:

Sharon Cheuk A Palm, a Fountain, an Umbrella (2024), 10’24’

’ Eri Saito Ebony Dream (2019), 3’23’’

Amie-Sarah Ringo (2020), 3’27’’

Popo Fan Lerne Deutsch in meiner Küche (2020), 2’22’’

Axl Joseph’s Midnight Party (2024), 22’’

Chen Zhou The Story of Nanka Gulu and Iron Hawk (2021)

Almagul Menlibayeva Mother Water Gulbib Balkhash (2024) 15′

Shuree Sarantuya Curse of Staged Atavism (2024), 11’41’’

Almagul Menlibayeva The Map (2023), 0’58’’

Shuree Sarantuya Curse of Staged Atavism (2024), 11’41’’

Imatge: Chen Zhou, The Story of Nanka Gulu and Iron Hawk (2021)

Videotage és una organització sense ànim de lucre de Hong Kong, especialitzada en la promoció, presentació, creació i preservació d’art new media a totes les llengües i formalitzacions. Fundada el 1986, Videotage ha evolucionat des d’un col·lectiu gestionat per artistes a una xarxa influent que soporta l’ús creatiu de l’art new media per a explorar, investigar i connectar amb qüestions que són significatives en l’àmbit social, cultural i històric. Recurrents col·laboradors de Casa Àsia, aquest any Videotage presenta una selecció de ‘vídeos performatius’ de diferents autors que són representants del seu vast coneixement de l’art basat en el temps.

Aquest projecte, comissariat pel director del Nam June Paik Museum, Jin-suk Suh, abasta les obres de més de vint artistes que exploren identitats asiàtiques,tant en el passat com en el present i futur, de diverses democràcies a l’Àsia, i les seves adaptacions locals i lluites dins el sistema global. La proposta concep les trames i ordits de tals democràcies, els diferents significats i patrons, així com un nou model humanista per al segle XXI com a mesura per fer front a la crisi general que afecta tant els països de l’Est com de l’Oest i com a eina per trencar les línies de control existents que divideixen el món.

En la seva segona edició, l’exposició Both Sides Now, comissariada pel director de Videotage Isaac Leung, pretén explorar la identitat i la cultura nacionals i plantejar qüestions sobre la Xina i Hong Kong per mitjà de relectures (històriques) de les imatges en moviment d’artistes potencialment exclosos i oblidats i d’una reinterpretació de l’experiència de l’aquí i l’ara.