AJORNAT- NOVA DATA A DETERMINAR!

En el marc de l’exposició Alta Fidelitat i com a clausura, us convidem a la conversa entre Manolo García i Javier Panera.

Manolo García és cantautor, compositor i pintor espanyol. Va gravar els seus primers discos amb grups com Los Rápidos, Los Burros y El Último de la Fila. En 1998 Manolo decideix emprendre la seva carrera en solitari collint innombrables èxits i sent número u en els principals mitjans de comunicació. Una carrera plena d’èxits.

Javier Panera és el comissari de l’exposició Alta Fidelitat,  una història de l’art a través de les portades de discos. La mostra fa recorregut històric per les relacions entre art contemporani, disseny gràfic i música popular, a través de més de 200 portades de discos gravats des dels anys 50 del passat segle XX fins a l’actualitat, posant èmfasi en aquells moments en els quals artistes d’avantguarda de reconegut prestigi han col·laborat activament amb músics coetanis.

Què va ser abans: la música pop o el pop art? l’art conceptual o els discs conceptuals? l’expressionisme abstracte o el free jazz? el minimalisme escultòric o el musical? el punk o els “Nous Salvatges”? els Young British Artists o el brit pop?.

Les interferències entre les arts visuals i la música popular al llarg del segle XX han estat molt fecundes i són ja diverses les generacions d’artistes que han integrat, en els processos de producció de les seves obres, elements que es relacionen de manera directa o indirecta amb les actituds i imaginaris desenvolupats per gèneres com el jazz, el rock-and-roll, el pop, la psicodèlia, el glam, el punk, el soul, la música disco, el hip-hop, l’indie pop, l’electrònica o qualsevol dels subgèneres i tendències musicals més fugaces desenvolupades en els últims cinquanta anys.

El pop i el rock no són només música, són també “imatge” i abans de l’aparició del videoclip en la dècada dels 80 o de plataformes com Youtube en el segle XXI, aquesta imatge va tenir la seva més perfecta encarnació (a part de la pròpia aparença dels artistes) en les fundes de cartó que embolicaven els discos de vinil de 7”, 10” i 12”.

La superfície d’aquelles carpetes de cartó de 31 x 31 cm va passar a convertir-se, en mans de molts artistes, en un simbòlic llenç en blanc a l’espera de ser omplert de significats, i en un estimulant camp d’experimentació plàstica que no ha deixat de sorprendre’ns. “Música per als ulls” que en l’actualitat ha adquirit un caràcter mític per a les generacions més joves i històric per a les més veteranes.

Alta Fidelitat reuneix centenars de portades de discs que demostren que en moltes ocasions les tendències artístiques més significatives de la segona meitat del segle XX van avançar de la mà de tendències musicals estèticament equiparables.

L’espectador pot trobar a faltar algunes portades de discs mítiques de bandes com Beatles, Rolling Stones, Pink Floyd, Led Zeppelin, Sex Pistols, Joy Division, The Smiths o U2 (entre un llarg etcètera) que en aquesta ocasió hem decidit deixar fora de l’exposició, per haver estat realitzades per dissenyadors gràfics -associats gairebé sempre als segells discogràfics-, perquè aquí volem posar èmfasi en les portades creades per artistes plàstics que -a priori- treballen d’una manera més lliure enfront de les imposicions de la indústria musical.

Amb aquesta premissa, Alta Fidelitat reuneix carpetes de discs amb imatges dissenyades (o cedides expressament) per més d’un centenar d’artistes plàstics rellevants; i es divideix en diverses seccions que abasten des d’estils de les avantguardes històriques com el cubisme, dadaisme, el surrealisme o l’expressionisme abstracte, passant per moviments com fluxus, el nouveau réalisme, el minimalisme, el pop art, l’art feminista, o l’art conceptual, sense oblidar tendències artístiques recents com el moviment Young British Art, l’estètica relacional o les teories de la postproducció.

A més, els visitants tindran l’oportunitat d’escoltar una àmplia selecció musical de la mostra a través d’un sistema de llistes de Spotify específicament confeccionat per a l’ocasió.