Warhol va demostrar al llarg de la seva carrera una cultura musical omnívora, dins la qual tenien cabuda tant la seva debilitat per l’òpera, la dansa o el musical de Hollywood com la música d’avantguarda i les cançons pop de qualsevol estil. De Maria Callas a Elvis Presley, de John Cage a The Velvet Underground i de Count Basie a Michael Jackson, passant per icones com Nico, Mick Jagger, John Lennon o Debbie Harry, una de les seves darreres muses.

El punt de partida d’aquesta exposició és un aspecte de la producció artística d’Andy Warhol considerat marginal fins fa ben poc: la seva aportació a la història del disseny gràfic musical. L’artista va realitzar entre el 1949 i el 1987 més de 60 portades de discos de tots els gèneres musicals. Analitzant aquests dissenys es revela que en moltes d’aquestes portades s’anticipen solucions formals i iconogràfiques que posteriorment incorporaria a la seva producció pictòrica i cinematogràfica, fet que confereix a aquests treballs un especial valor pels investigadors i que planteja lectures transversals de la seva obra.

L’exposició està estructurada en diverses seccions ordenades temàticament i cronològicament, a través de les quals es pot traçar una genealogia de les relacions entre l’art i la música popular durant la segona meitat del segle XX. En cada capítol, les portades de discos s’exhibeixen juntament amb obres sobre diferents suports: fotografies, dibuixos, serigrafies, llibres, revistes, pòsters, pel·lícules, videoinstal·lacions, screen tests, videoclips musicals i diversos objectes i documents realitzats per Andy Warhol i artistes del seu cercle, com ara Ronald Nameth, Nat Finkelstein, Fred W. McDarrah, Christopher Makos, Hervé Gloaguen, Richard Bernstein o Dan Munroe, que permeten comprendre el món en què el disseny gràfic musical i la producció plàstica i audiovisual d’aquest artista es van retroalimentar al llarg de gairebé quatre dècades.

Mil cavalls de potència reobrirà temporalment les portes de l’antiga colònia tèxtil de Can Trinxet, a L’Hospitalet, a través d’una exposició i un programa d’activitats que ens conviden a descobrir les múltiples reverberacions —històriques, materials i afectives— que travessen un espai postindustrial com el d’aquesta fàbrica. La selecció d’obres inclou Fordlandia (2014) de l’artista britànica Melanie Smith (Poole, 1965), radicada a Mèxic des de 1989. Es tracta d’una videoinstal·lació immersiva que documenta les ruïnes de Fordlandia, la colònia industrial que el magnat Henry Ford va erigir enmig de la selva amazònica a la dècada de 1920. L’exposició també inclou el vídeo Double Dawn (2014) del cineasta austríac Lukas Marxt (Schladming, 1983), que ens permet experimentar a temps real la primera llum de l’alba seguida d’un eclipsi solar enmig del paisatge postapocalíptic d’una mina d’urani. Inclou treballs de Mark Bain, Nina Canell, Lúa Coderch, Roc Jiménez de Cisneros, Rolf Julius, Lukas Marxt, Fran Meana, Melanie Smith i Iza Tarasewicz.