Recorregut conduït per l’equip d’Hamaca, format per Eli Lloveras, Belén Soto i Elena Lasala, per posar en diàleg alguns dels vídeos del seu arxiu, lectures en veu alta o escoltes de reggaeton amb les obres de l’exposició Miró-Picasso. Es conversarà sobre l’amistat entre tots dos genis, el pes de les autories i les obres que comencen una vida després de ser realitzades. I tot a través d’una reflexió sobre com la crítica feminista ens ajuda a situar el món, a visibilitzar, a anomenar, a descobrir amablement els nostres propis errors, a indagar en alguns dels assumptes més enutjosos de l’art i de la vida mateixa.

Che-Yu Hsu va ser l’artista guanyador de la Beca de producció de videoart de la Han Nefkens Foundation – Loop Barcelona 2020, en col·laboració amb la Fundació Joan Miró. Fruit d’aquest premi, l’artista taiwanès va iniciar una nova sèrie d’obres d’art en col·laboració amb un equip forense especialitzat en l’escaneig 3D d’escenes de crims.

L’obra de Che-Yu Hsu se centra en la recerca i revisió de moments històrics i en la reconstrucció de records personals i col·lectius. Per a aquesta ocasió Che Yu-Hsu presenta Zoo Hypothesis (2023), un vídeo monocanal en el qual una guionista i un actor mantenen una conversa en la qual intenten crear una performance explorant la relació entre ‘gestos’ i ‘horrors’ en un estudi de taxidermista d’animals.

La conversa gira entorn de dos esdeveniments de l’ocupació japonesa de Taiwan durant la Segona Guerra Mundial. Un és la cerimònia que es va dur a terme en un zoològic per a commemorar els animals que van morir durant les operacions militars, per a la qual animals com a elefants i orangutans van ser entrenats per agenollar-se com una postura simbòlica de dol. L’altra referència és l’execució massiva d’animals que va tenir lloc en el zoològic de Yuanshan quan es temia que l’exèrcit nord-americà bombardegés la ciutat el 1944. L’execució tenia com a objectiu evitar possibles baixes civils causades per l’alliberament accidental d’aquests animals. Posteriorment, els cossos dels animals van ser dissecats tot a preservant els seus moviments i postures.

El diàleg entre els dos personatges del vídeo s’acompanya visualment amb reconstruccions digitals del zoològic més antic de Taiwan i el seu taller de taxidèrmia, que han estat generats arquitectònicament utilitzant tecnologia d’escaneig 3D.

Silly Symphony és un projecte de Martín Vitaliti de nova producció de que parteix de l’apropiació de les primeres animacions de la indústria nord-americana dels cartoons dels anys trenta, l’era daurada de l’animació, que va començar amb l’adveniment dels primers dibuixos animats amb so sincronitzat. El títol Silly Symphony està extret del nom d’una sèrie de curtmetratges produïts per Walt Disney entre 1929 i 1939. L’artista posa el focus en el procés artesanal de producció en cadena dels dibuixos utilitzats per a aquestes primeres animacions. En concret, s’interessa per les seqüències de moviments repetitius dels personatges en una escena concreta i per la manera com la intervenció digital pot canviar-ne la percepció tot descodificant-ne la lectura. En la seva exposició, Vitaliti farà una instal·lació per mostrar la dimensió tràgica i alienant d’aquests bucles repetitius, que remeten a l’aprofitament extrem de la cadena de producció per maximitzar beneficis.

L’artista índia Nalini Malani, guardonada amb el Premi Joan Miró 2019, presenta una selecció d’obres de tota la seva trajectòria artística, marcada pel pensament feminista i la denúncia i condemna de la violència.

Les obres de Malani evoquen la vulnerabilitat i la precarietat de l’existència humana amb una iconografia personal que beu de mitologies antigues i universals. La justícia social, feminista i ecològica són el cor del seu treball artístic i prenen forma a l’exposició amb un conjunt d’instal·lacions immersives de gran format -projeccions de films i animacions, ombres xineses o panells pintats-. L’artista també ha creat una sèrie de dibuixos a la paret específics per a la Fundació Joan Miró.

El títol, No em sents, interpel·la directament el patriarcat, un interlocutor que, per a Nalini Malani, es mostra indiferent i insensible a les demandes justes de les persones vulnerables, i especialment de les dones.

Segons el jurat del Premi Joan Miró, Nalini Malani comparteix amb Joan Miró la imaginació radical i la consciència sociopolítica. El jurat també considera que els uneixen una extraordinària curiositat intel·lectual i un continu diàleg amb algunes de les figures més destacades del seu temps, que han influït en les seves produccions.