La crítica d’art Rosalind Kraus ha dit que la modernitat del Pavelló de Barcelona (Mies van der Rhoe / Lilly Reich, 1929) depèn de la seva quadrícula, i que aquesta graella anuncia “la voluntat de silenci de l’art modern, la seva hostilitat a la literatura, a la narrativa, al discurs”. La primera part d’aquesta afirmació és reveladora, el segon és enganyós. És cert que la principal aportació del Pavelló de Barcelona a la modernitat està relacionada amb la quadrícula; però aquesta graella no és hostil cultura i naturalesa ja que les integra de manera holística, encara que no les imiti. The Grid és un projecte visual que pregunta la forma particular i exemplar en què el Pavelló de Barcelona celebra la cultura i la natura. La metodologia utilitzada consisteix a representar l’edifici des de diversos punts de vista estrictament annexos a l’encàrrec imposada per la construcció material. L’alineació de la vista amb les juntes horitzontals del terra permet que les peces de travertí brillant assimilin l’entorn edificis, arbres i, en conjunt, el cel blavós mediterrani que sempre és omnipresent al jaciment. Per contra, alineant el marc amb les línies d’unió verticals milloren el paisatge, la presència humana (fins i tot quan estigui deshabitada) i la naturalesa, mentre que l’edifici en si sol fondre’s entre simetries infinites i multiplicades. The Grid aborda aquelles tensions entre racional i perceptiu, estètic i intel·lectual, llibertat i la llei, el flux i l’ordre que encara són components actius de la vida contemporània, desafiant, de manera estrictament artística, la producció teòrica al voltant d’aquesta peça fonamental de larquitectura moderna. Les experiències estètiques no engendaran conclusions ni demostren res, però sens dubte deixen empremtes indelebles en els qui es disposen a viure-les. The Grid desafia la separació entre sentiment i pensament, cos i ment, materialitat i idealisme fent visible i la totalitat alternativa que està íntimament associada al tipus de percepció intel·ligent que l’art exigeix ​​i permet.

La carpa pretén servir per a indagar en el procés de construcció, ús i desaparició d’un teatre desmuntable instal·lat a la fi dels anys seixanta a l’Hospitalet de Llobregat, obra de l’arquitecte murcià Emilio Pérez Piñero. Aquesta recerca està basada en el relat de testimoniatges directes: veïns, treballadors de l’ajuntament i familiars de l’arquitecte. En ser provisionals i efímeres, moltes de les obres d’Emilio Pérez Piñero solament perviuen en la memòria, com un fantasma, però el cas de la Carpa és especial al no conèixer-se el seu parador actual.

Cofinançat amb fons del Programa Creative Europe i el projecte A-PLACE. Linking places through networked artistic practices.

Aquest any, LOOP col·labora per primer cop amb la Julia Stoschek Collection, una col·lecció privada especialitzada en la imatge en moviment, amb seu a Düsseldorf i Berlin. Amb més de 850 obres de 255 artistes de tot el món, les obres de la col·lecció abasten el vídeo, el cinema, la instal·lació, els entorns multimèdia, la performance, el so i la realitat virtual. La fotografia, l’escultura i la pintura complementen el seu èmfasi basat en el temps. Caracteritzada per una creixent convergència tecnològica i un enfocament interdisciplinari, la col·lecció és única en la seva heterogeneïtat. Dins del marc d’aquesta col·laboració, el Pavelló Mies van der Rohe acollirà una selecció de peces de l’artista sueca Klara Lidén (Estocolm, Suïssa, 1979) que pertanyen a la col·lecció. Amb el títol Kasta Macka, el recorregut proposa una reflexió sobre les relacions entre el cos i l’espai, temàtiques centrals en la programació del propi pavelló.

El canal cultural Nowness presentará la selecció de peces sobre arquitectura de la sèrie In Residence exposada al Pavelló els dies 27 al 30 de maig, en conversa amb el realitzador Albert Moya amb qui hi ha col·laborat al llarg de tres anys.

En el marc del seu 30è aniversari, el Pavelló Mies van der Rohe participa una vegada més en el LOOP Festival amb una selecció de films titulada Not Another Architecture Film, que inclou treballs de la sèrie In Residence, produïda per la plataforma de vídeo Nowness i dirigida pel jove cineasta català Albert Moya. In Residence és una sèrie de vídeos en format curt, realitzada per diferents autors, dedicada a descobrir les llars d’arquitectes, dissenyadors i artistes de renom internacional.

El conjunt de vídeos en exposició inclou els dedicats a la casa-estudi de l’arquitecte Ricardo Bofill situada en una
antiga fàbrica i a la casa-laberint de l’escultor Xavier Corbero, ambdues cases situades als afores de Barcelona.

Programa 
In Residence: Ricardo Bofill (Dir. Albert Moya)
In Residence: Xavier Corbero (Dir. Albert Moya)
In Residence: Jean Pigozzi (Dir. Matthew Donaldson)
In Residence: Patrizia Moroso (Dir. Matthew Donaldson)
In Residence: Ian Simpson (Dir. Emile Rafael)