Més enllà del visual és una proposta comissariada per la Fundació Ernesto Ventós que proposa una trobada entre tres figures referents del món de l’art i del col·leccionisme: Frederic Marès, José Val del Omar i Ernesto Ventós.

Frederic Marès ens dona un continent ple de sentit social i històric. Ens traslladem a la Sala de les diversions del Museu Frederic Marès. En ella, veiem com els avenços científics i tecnològics del s. XIX arriben al gran públic a través de l’oci i del divertiment. La innovació caracteritza els objectes d’aquesta sala, quedant especialment reflectida en les joguines òptiques com són la llanterna màgica, el poliorama panòptic o el zoòtrop.

En aquest espai, situem Óptica Biónica (1974-1982), instal·lació creada per Val del Omar, basada en una de les seves tècniques experimentals: “l’òptica biònica energètica ciclo-tàctil”. Amb aquesta tècnica, el cineasta pretén portar la imatge a una posició estranya i analítica, fent ús dels fenòmens propis de la visió humana per generar propostes que es troben a cavall entre allò estètic i allò tecnològic. L’obra es disposa a prop de les joguines òptiques, amb les quals connecta formalment i simbòlicament; un diàleg entre allò lúdic i allò experimental. Aquestes representen la vocació més primigènia de l’autor, qui enginyava projeccions i llanternes màgiques durant la seva infantesa.

Óptica Biónica forma part de la colección olorVISUAL, construïda per Ernesto Ventós, des d’una perspectiva única i excepcional. Ventós va defensar que l’art havia d’entendre’s més enllà del visual i va construir una col·lecció a través del sentit de l’olfacte. Les obres que adquireix no són seleccionades per la seva estètica, sinó pel record olfactori que aquestes desperten en la seva memòria. Seguint el seu llegat, Óptica Biónica s’acompanya amb una essència aromàtica molt especial, composta per farigola, camamilla, te, llorer, marduix i coriandre.

Jennifer Douzenel imagina els seus vídeos com a quadres que s’inscriuen en la continuïtat de la tradició pictòrica i on la temporalitat es plasma com un element plàstic. Dins del marc de l’exposició deslocalitzada The bee who forgot the honey, la jove artista francesa presenta Monarques, una obra en la qual sobresurt, com en molts dels seus altres vídeos, la importància del pla fix, l’enquadrament i una textura visual repleta d’una fenomenologia impressionista.

Una obra poètica de 4 minuts en la qual Douzenel captura el que qualifica de “moments efímers de gràcia”, suspenent la narració i l’acció per a centrar-se en el que hi ha al voltant, el sentit pur de la composició i una imatge que transcendeix el simple marc de projecció. En el context silenciós, íntim i gairebé espiritual dels arcs del Museu Frederic Marès, l’obra convida a una contemplació de l’inútil, que no és més, en el fons, que el reflex de la complexa arbitrarietat de l’existència.

El treball de Cerith Wyn Evans (1958, Llanelli, Regne Unit) se centra en com les idees poden ser comunicades a través de la forma. La seva producció conceptual inclou l’ús de diferents mitjans, com la instal·lació, l’escultura, la fotografia, el cinema i l’escriptura. El treball d’Evans busca trencar amb els sistemes de comunicació existents, tant a través de la subversió de certs formats materials com mitjançant l’adopció d’una veu absolutament personal.

El vídeo Firework Text (Pasolini) (1998) mostra una de les escultures performatives de l’artista, en el qual el text, amb el suport d’una estructura de fusta, desapareix gradualment després d’haver estat encès. La pel·lícula silenciosa, gravada a la mateixa platja on va tenir lloc l’assassí del famós cineasta italià, evoca el trist episodi i al mateix temps reflexiona analíticament sobre les modalitats de narrar una història. Evans ens convida a pensar en els significats del llenguatge i de la percepció, i en la seva manifestació a l’espai expositiu.