Ella ha après a escopir i s’entreté deixant petits bassals de saliva que escampa amb la mà o amb el peu. Ara seu a la meva falda, mirant cap a mi, entrellaçades, estira les mans cap a la meva cara i em posa els dits dins la boca, em vol agafar la llengua, tocar-la, estirar-la. És estrany i molest, però la deixo explorar, les dents, els llavis, la saliva. Treu la seva llengua cap a fora, diu aaaaaaahhhh somrient, insistent, vol que les nostres llengües es toquin. Algú diu que això no està bé, que hi ha massa bactèries a la boca. Penso en com va sortir de dintre meu fa poc més d’un any, en com segueix alimentant-se de mi cada dia quan mama, llet, que surt de dintre meu i que el meu cos segueix fabricant i em segueix semblant màgic. Diu les primeres paraules, mama, teta, aigua, no. Les nostres llengües es toquen, i es fan pessigolles.

Una exposició oral parteix de la llengua com un òrgan, un múscul de la boca, com un membre o una extremitat que gesticula en la foscor i la humitat de la cavitat bucal i que comunica exterior i interior enllaçant el nostre cos amb el nostre entorn. Una exposició oral ens vols penetrar mentre penetrem en ella i en cadascun dels projectes que reuneix. Ens convida a llepar, a regalimar, apel·la al cos al cor a la carn, defuig l’ull —la mirada— com a únic òrgan possible per apropar-nos a les pràctiques artístiques. Si els ulls són com dues caniques lligades per un fil al nostre cap, la llengua és un tros de carn que viu a la cova fosca, humida, plena d’olors, bactèries, rastres de les nostres pràctiques alimentàries, sexuals, amoroses, tòxiques, líquides, i que surt per fer sonar l’aire contra les dents, contra el paladar, que es mou per llepar succionar assaborir donar plaer i irreverència, que fa que la boca no sigui només un forat sinó la guarida de la bèstia, que no sigui un orifici o una entrada, també un canal de sortida, flux, llindar; un lloc entre l’interior i l’exterior, un punt de trobada, de contacte, de sabor, de plaer, la possibilitat de l’erotisme. 

Sounds of Our Cities és un projecte fonamentat en la recerca i la transferència de coneixement entre art, tecnologia i espai social. L’exposició que se’n deriva recull les propostes d’art sonor que s’han desenvolupat a dues ciutats, al barri de Krottegem a Roeselare i al barri de Sant Andreu a Barcelona, reflexionant sobre la identitat cultural en relació a la comunitat i el silenci. A partir del record i la memòria, els 11 projectes realitzats ofereixen un paisatge ficcionat on imaginar altres realitats o experiències, noves ciutats que no disten tant dels territoris cartogràfics que entenem com a reals i existents. Una oportunitat per imaginar allò utòpic o distòpic a partir d’elements de memòria.

L’exposició a Barcelona està plantejada a partir d’un punt d’informació situat al Centre Cívic Sant Andreu, i s’expandeix fora de l’espai expositiu. A partir del treball de cada artista i de les històries recollides de persones del districte de Sant Andreu, es realitzen instal·lacions sonores a diversos punts significatius del barri, creant així una “ciutat imaginada” on el so i l’espai formen una nova realitat.

Els i les artistes que participen a l’exposició comparteixen metodologia i sensibilitat davant de temes com la memòria col·lectiva, la recuperació de veus i els imaginaris de la ciutat. Cada una presenta la col·lectivitat i el treball sonor des d’una perspectiva diferent, algunes prenent processos de col·laboració com a punt essencial del seu treball, creant resultats més performatius i d’altres, en canvi, partint de l’objecte o l’espai arquitectònic com a estratègia de recol·lecció d’històries i experiències.

Els i les artistes que participen a l’exposició són: Donia Jourabchi amb la participació al taller de Natalia Domínguez, Aleix Plademunt, Wingel Gilberto, Anna Recasens, Sofía Balbontín, Matthias Neumann, Sena Aydin, Yolanda de los Bueis, Jordina Roca, Christos Papasotiriou i Carolina de la Cajiga; Zsofia Szonja; Raphael Daibert; In-Dialog Collective amb la participació de José Pablo Parra i Mila von Chobiak des del Màster d’Art Sonor (UB); Anne Fehres i Luke Conroy; Martí Madaula; Banu Çiçek Tülü; John Grzinich; Dynamische Akustische Forschung (Investigació Dinàmica Acústica ), Marta Azparren i Pablo Martin Jones i el projecte Voices amb la participació dels alumnes del Màster d’Art Sonor (UB), del Màster de Recerca en Art i Disseny (Eina- UAB) i de l’assignatura Taller Creació del grau en Belles Arts (UB).

Sounds of our Cities és un projecte de cooperació cultural on hi participen la Ciutat de Roeselare (BE), Dear Hunter (NL), la Universitat d’Aalborg (DK) i Idensitat (ES). Co-finançat pel programa Creative Europe.