Melanie Manchot exposa internacionalment des del 1997 i el 2017 va ser seleccionada per al prestigiós premi Jarman per Film London. Les seves exposicions en solitari més recents inclouen Open Stage. Back Stage al Kunsthaus Centre d’art Pasquart de Biel, a Suïssa (2019); BTV Stadtforum a Innsbruck, Àustria (2018); Open Ended Now, MAC VAL, Musée d’art contemporain Valde Marne a París, França (2018); White Light Black Snow a Parafin, Londres, Regne Unit (2018); Dance (All Night, London), Art Night, Londres, Regne Unit (2017), i People Places Propositions, Towner Art Gallery, Eastbourne, Regne Unit (2016). 

Les seves exposicions grupals més importants inclouen Actions, Kettle’s Yard, Cambridge, Regne Unit (2018); The Marl Media Arts Awards a Skulpturenmuseum Glaskasten Marl, Alemanya (2016); Group Therapy, FACT, Liverpool, Regne Unit (2015); The Rhythm Is…, Museum Folkwang, Essen, Alemanya (2014), i Global Feminisms al Brooklyn Museum, Nova York, Estats Units (2007). L’obra de Manchot està inclosa en importants col·leccions públiques i privades, com l’Arts Council Collection de Londres, la Government Art Collection de Londres, el MAC, el Fonds Municipal d’Art Contemporain, de París i el Brooklyn Museum, de Nova York. 

Fatma Bucak va estudiar filosofia a la Universitat d’Istanbul i Història de l’Art i gravat a Itàlia, a l’Acadèmia Albertina de Belles Arts, abans de completar els estudis de postgrau en fotografia al Royal College of Art de Londres. La seva obra en perfomance, fotografia, so i vídeo se centra en la identitat política, en la mitologia religiosa i en el paisatge com a espai de renegociació històrica. Investiga la fragilitat, la tensió i la irreversibilitat de la història, el poder del testimoni i el record. En la seva praxi qüestiona sovint les formes tradicionals de fer la història, com també les normes culturals i de gènere. 

«Confesso que sovint tinc dubtes sobre la força de la independència dels relats en l’art, així com sobre la resistència dins de l’art. Passo una bona quantitat del meu temps pensant en com es podria fer millor i fins i tot en si simplement m’hauria de desvincular completament d’aquests temes. Però, fet i fet, no existeix la possibilitat d’aïllar-se del món. Tot el meu treball està influït pel meu entorn i, al seu torn, l’influencia». 

Amb un doctorat en Història de l’Art, Marcella Lista és, des de 2016, Cap de la Col·lecció de Nous Mitjans de comunicació al Museu Nacional d’Art Modern de París. Ha dedicat treballs de recerca a la cultura visual del so. El seu treball també tracta, en general, de pràctiques artístiques experimentals que impliquen cinema i vídeo, instal·lació, dansa i actuació. Anteriorment va ser professora associada d’Història de l’Art a la Universitat de Limoges i cap de Programes de l’Auditori del Museu del Louvre a París, on ha llançat una sèrie de projectes d’art contemporani.  Recentment ha publicat: «Noter les seuils de l’écoute: entretien avec Lawrence Abu Hamdan», Les Cahiers du Musée National d’Art Moderne, Hors –série 2017 « Notations », Paris, 2017; i el catàleg d’exposicions, Ryoji Ikeda : continuum, Paris, Editions Xavier Barral, 2018. Recentment ha comissariat exposicions en els següents centres: Beirut Art Center, Beirut; Carré d’Art, Nmesmes; Centre Pompidou, París; Kanal-Centre Pompidou, Brussel·les; i pel Premi Marcel Duchamp 2018.