Gary Hill és sovint considerat com a un dels artistes fundacionals del videoart donat que va començar als anys 70 amb obres monocanal i instal·lacions basades en el videoart. Avui en dia és conegut per les seves instal·lacions i performances ja que han estat exposades internacionalment. Aquestes es preocupen tant pel llenguatge innovador com per la tecnologia al mateix temps que utilitza una amplia gama de mitjans per portar-les a terme. En aquesta xerrada Gary Hill va fer una retrospectiva del seu treball al mateix temps que va reflexionar sobre l’evolució del videoart.
Gary Hill (1951, Santa Monica) ha treballat amb una àmplia gamma de mitjans artístics, incloent escultura, so, vídeo, instal·lació i actuació, des de principis de 1970. La seva llarga trajectòria treballant amb l’intermèdia continua explorant una sèrie de qüestions que van des de la física del llenguatge, la sinestèsia i els enigmes perceptius fins a l’espai ontològic i la interactivitat amb l’espectador. S’han presentat exposicions de la seva obra a museus i institucions de tot el món, incloent exposicions individuals a la Fondation Cartier pour l’Art Contemporain, París; Museu d’Art Modern de San Francisco; Centre Georges Pompidou, París; Museu Guggenheim SoHo, Nova York; Museu d’Art Contemporani, Barcelona; i Kunstmuseum Wolfsburg, entre d’altres. Els projectes que es van encarregar inclouen obres per al Museu de la Ciència a Londres i la Biblioteca Pública Central de Seattle a Seattle, Washington, i un treball d’instal·lació i interpretació per al Coliseu i el Temple de Venus i Roma a Itàlia. Hill ha rebut beques de la National Endowment for the Arts and the Rockefeller and Guggenheim Foundation, i ha rebut nombrosos premis i honors, especialment el Leone d’Oro Prize for Sculpture at the Venice Biennale (1995), un John D. and Catherine T. MacArthur Foundation Fellowship Award (1998), el Kurt-Schwitters-Preis (2000), i doctorats honoraris de l’Acadèmia de Belles Arts Poznan, Polònia (2005) i el Cornish College of the Arts, Seattle, WA (2011).