Tradicionalment pensem que les col·leccions dels museus són permanents. La seva raó de ser és conservar artefactes i obres d’art de forma perpetua, per tal de cuidar-los i preservar-los per a les generacions futures. Malgrat això, aquesta noció de “per sempre” està lligada a una comprensió singular del temps com una cosa lineal. Tant si cuiden objectes de devoció que reflecteixen creences i civilitzacions com si presenten obres efímeres d’artistes moderns i contemporanis, els museus es troben cada cop més atrapats entre la responsabilitat ètica de mantenir la intenció de la comunitat o de l’artista, la llei i el seu deure de conservació. Dins d’això es troba la forta resistència a allò efímer, no només per la pèrdua del patrimoni cultural sinó també per les implicacions financeres d’adquirir una obra que no durarà. Aquesta conversa amb l’artista Gala Porras-Kim, el treball de la qual desafia les pràctiques institucionals de conservació i col·leccionisme, va examinar exemples del seu treball, així com altres casos d’artistes l’obra dels quals refuta la idea de propietat.