El 2015, l’artista va viatjar a Maharashtra, Índia, per documentar el procés de fabricació de sucre durant la temporada de trituració. El vídeo captura les operacions 24/7 d’una fàbrica de sucre, on treballadors i màquines trituren canya de sucre, extreuen i clarifiquen el suc, el bullen i el cristal·litzen en sucre blanc. La càmera segueix de prop la intricada coreografia entre el treball humà i la maquinària, retratant un paisatge industrial complex que ressalta la interdependència entre aquests actors. Aquesta obra té un significat personal per a l’artista, ja que aborda temes d’exclusió, narrativa a través del cos, i les trajectòries de migració laboral i exportació postcolonial que han afectat la seva pròpia família.